EUVIMEDEUVIMED entdecken
Open Access · CC BY 4.0

Reescriptures de l’Anunciació a Maria en la literatura catalana contemporània: Jacint Verdaguer, Josep Carner, Quim Monzó i Núria Cadenes

J. Àngel Cano Mateu

Ítaca: Revista de Filologia · 2023

DOI: 10.14198/itaca.24886 ↗

Kurz gefasst

Fachartikel in der Zeitschrift Ítaca: Revista de Filologia, 2023. Verfasst von J. Àngel Cano Mateu. Die Arbeit nennt 29 Literaturangaben. Der Volltext ist frei zugänglich (Open Access, CC BY 4.0).

AbstractBibliografische AngabenZitierenVerwandte Studien

Abstract (Originalsprache)

«Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús», diu l’àngel Gabriel a Maria, que, tot i que verge i compromesa en matrimoni amb Josep, es reconeix serventa del Senyor i accepta la paraula del missatger de Déu. L’episodi bíblic de l’Anunciació, protagonitzat per la Mare de Déu i narrat a l’evangeli de sant Lluc (Lc 1,26-38) —a l’evangeli de sant Mateu (Mt 1,18-24) també apareix, però el protagonisme recau sobre Josep—, ha estat aprofitat al llarg de la història com a motiu per a noves interpretacions artístiques; pensem, per exemple, en els quadres de Fra Angelico, Sandro Botticelli, Jacopo Tintoretto o Dante Gabriel Rossetti, entre d’altres. L’objectiu d’aquest article és analitzar-ne les reescriptures o relacions hipertextuals que diversos autors de la literatura catalana contemporània han realitzat: des de Jacint Verdaguer, al poemari Jesús Infant: Betlem (1891), fins a Núria Cadenes, al conte «M.» (AZ, 2009), passant per Josep Carner i el seu Deu rondalles de Jesús Infant (1904), o Quin Monzó, al relat «La sang del mes que ve» (Mil cretins, 2007), tots tenen en comú el punt de partida, això és, el mite de l’Anunciació a Maria. En aquest sentit, prenent com a model de referència Gérard Genette i el seu Palimpsestes. La littérature au second degré (1982), l’episodi bíblic actuaria com a text anterior A, o hipotext, mentre que les obres dels autors catalans que se’n deriven farien de texts B, o hipertexts. És l’examen d’aquestes relacions de derivació —transformacions serioses o transposicions en Verdaguer i en Carner; transformacions lúdiques o paròdies en Monzó i en Cadenes— el que ens permetrà observar el tractament i les característiques que els escriptors donen a la figura de la Mare de Déu: un tractament que va des de l’acceptació del paper submís que el destí li té guardat fins al de revolta o al de subversió respecte a l’ordre establert.

Zitieren

APA

Mateu, J. À. C. (2023). Reescriptures de l’Anunciació a Maria en la literatura catalana contemporània: Jacint Verdaguer, Josep Carner, Quim Monzó i Núria Cadenes. Ítaca: Revista de Filologia. https://doi.org/10.14198/itaca.24886

Vancouver

Mateu JÀC. Reescriptures de l’Anunciació a Maria en la literatura catalana contemporània: Jacint Verdaguer, Josep Carner, Quim Monzó i Núria Cadenes. Ítaca: Revista de Filologia. 2023. doi:10.14198/itaca.24886

BibTeX
@article{Mateu2023,
  author = {Mateu, J. Àngel Cano},
  title = {Reescriptures de l’Anunciació a Maria en la literatura catalana contemporània: Jacint Verdaguer, Josep Carner, Quim Monzó i Núria Cadenes},
  journal = {Ítaca: Revista de Filologia},
  year = {2023},
  doi = {10.14198/itaca.24886}
}
Kostenlos starten →