L’impacte d’una pandémia. La pesta i el treball doméstic femení a la València de 1647-1648
Estudis. Revista de Historia Moderna · 2021
DOI: 10.7203/erhm.47.30901 ↗Kurz gefasst
Fachartikel in der Zeitschrift Estudis. Revista de Historia Moderna, 2021. Verfasst von Isabel Baixauli Juan. Der Volltext ist frei zugänglich (Open Access, CC BY-NC 4.0).
Abstract (Originalsprache)
L’episodi epidèmic de la pesta (1647-1648) va tindre un gran impacte demogràfic i socioeconòmic a la ciutat de València i rodalies. Els grups més vulnerables van patir un major impacte de l’epidèmia no sols emmalaltint sinó vivint mancances econòmiques. Les xiquetes vingudes de pobles –tant de les comarques valencianes com aragoneses– van entrar a servir en les cases dels distints grups socio-professionals de la ciutat de València. Moltes d’elles, la pesta les va trobar fetes unes dones necessitant el coixí econòmic de les soldades ara per a sustentar- se, recuperar la salut, finançar el dot, tornar a casa, deixar un patrimoni com herència o pagar els rituals catòlics del seu soterrar. En temps del contagi les serventes sense treball esdevenien molt vulnerables.
Zitieren
APA
Juan, I. B. (2021). L’impacte d’una pandémia. La pesta i el treball doméstic femení a la València de 1647-1648. Estudis. Revista de Historia Moderna. https://doi.org/10.7203/erhm.47.30901
Vancouver
Juan IB. L’impacte d’una pandémia. La pesta i el treball doméstic femení a la València de 1647-1648. Estudis. Revista de Historia Moderna. 2021. doi:10.7203/erhm.47.30901
BibTeX
@article{Juan2021,
author = {Juan, Isabel Baixauli},
title = {L’impacte d’una pandémia. La pesta i el treball doméstic femení a la València de 1647-1648},
journal = {Estudis. Revista de Historia Moderna},
year = {2021},
doi = {10.7203/erhm.47.30901}
}
EUVIMED