EUVIMEDEUVIMED entdecken
Open Access · CC BY-NC-ND 3.0

Una lectura hermenéutica del paisaje urbano. Memoria y persistencias en la construcción identitaria de Bellas Vistas (Madrid)

Andrea Figueroa Chaves, Javier Ruiz Sánchez, Inés Aquilué Junyent

ACE: Architecture, City and Environment · 2026-02 · 20 (60)

DOI: 10.5821/ace.20.60.13729 ↗

Kurz gefasst

Fachartikel in der Zeitschrift ACE: Architecture, City and Environment, 2026-02. Verfasst von Andrea Figueroa Chaves und 2 weiteren Autor:innen. Der Volltext ist frei zugänglich (Open Access, CC BY-NC-ND 3.0).

AbstractBibliografische AngabenZitierenVerwandte Studien

Abstract (Originalsprache)

Un dels grans reptes a l'hora d'entendre la ciutat és la simultaneïtat amb què es mostra la informació que conté. El paisatge és el sistema de comunicació entre l'observador i l'entorn urbà. Una aproximació hermenèutica, basada en la interpretació de les percepcions sensibles i connectada amb el curs de la història, permet extreure els elements significatius del paisatge urbà i recompondre un relat diacrònic que lo faci llegible. Aquest article aborda el cas concret de Bellas Vistas, un dels barris perifèrics que van sorgir a Madrid al segle XIX a les portes de l'Eixample (Ensanche). Es proposa una metodologia basada en l'hermenèutica, que incorpori noves claus d'interpretació del paisatge, amb l'objectiu de desvelar els valors socials, patrimonials e identitaris que s'amaguen sota formes urbanes aparentment ordinàries. L'article recorre el desenvolupament i l'evolució urbana de Bellas Vistas en paral·lel a la seva història social, analitzant les inèrcies en les formes d'ús de l'espai i estudiant la informació (memòria) continguda en la seva estructura espacial. Es desvela com tant l'una com l'altra, més enllà de les construccions materials, són elements consubstancials a la identitat d'aquest espai urbà, fet que permet identificar-lo i diferenciar-lo respecte d'altres àrees urbanes. En definitiva, aquesta manera d'abordar espais urbans ordinaris, de l'habitar quotidià, aporta una altra mirada al paisatge urbà que obre noves vies per a la seva valoració i conservació. The greatest challenge of the city is the simultaneous character of all the information that it contains. The city landscape is the communication system between the observer and the urban environment. A hermeneutic approach, based on sensitive perceptions and connected with the course of history, can extract from urban landscapes their significant elements and recompose a narrative that makes them legible. For this article, our case study will be the area of Bellas Vistas, one of the peripheral neighborhoods that emerged beyond the limits of the “Ensanche de Madrid” in the 19th century. A methodology based on hermeneutics is proposed, with new interpretative approaches to a seemingly ordinary landscape that may reveal the social, patrimonial and identity values that lay beneath its physical layout. The article traces the development and urban evolution of Bellas Vistas as well as its social history, analyzing the persistence or urban space usages and studying the memory contained in its spatial structure. Finally, it is revealed how, beyond what is immediately perceived in the area, both usage patterns of urban space and its contained memory configure the identity of Bellas Vistas, allowing it to be identified and differentiated from other urban areas. Ultimately, this approach to ordinary urban areas, where everyday life takes place, provides a different perspective on the urban landscape and opens new paths for its assessment and conservation. Uno de los grandes retos a la hora de entender la ciudad es la simultaneidad con la que se muestra la información que contiene. El paisaje es el sistema de comunicación entre el observador y el entorno urbano. Una aproximación hermenéutica, basada en la interpretación de las percepciones sensibles y conectada con el curso de la historia, permite extraer los elementos significativos del paisaje urbano y recomponer un relato diacrónico que lo haga legible. Este artículo aborda el caso concreto de Bellas Vistas, uno de los barrios periféricos que surgieron en Madrid en el siglo XIX a las puertas del Ensanche. Se propone una metodología basada en la hermenéutica, que incorpore nuevas claves de interpretación del paisaje, con el objetivo de desvelar los valores sociales, patrimoniales e identitarios que se esconden bajo formas urbanas aparentemente ordinarias. El artículo recorre el desarrollo y la evolución urbana de Bellas Vistas en paralelo a su historia social, analizando las inercias en las formas de uso del espacio y estudiando la información (memoria) contenida en su estructura espacial. Se desvela como lo uno y lo otro, más allá de las construcciones materiales, son elementos consustanciales a la identidad de este espacio urbano, permitiendo identificarlo y diferenciarlo respecto de otras áreas urbanas. En definitiva, esta manera de abordar espacios urbanos ordinarios, del habitar cotidiano, aporta otra mirada al del paisaje urbano que abre nuevas vías para su valoración y conservación.

Zitieren

APA

Chaves, A. F., Sánchez, J. R., & Junyent, I. A. (2026). Una lectura hermenéutica del paisaje urbano. Memoria y persistencias en la construcción identitaria de Bellas Vistas (Madrid). ACE: Architecture, City and Environment, 20(60). https://doi.org/10.5821/ace.20.60.13729

Vancouver

Chaves AF, Sánchez JR, Junyent IA. Una lectura hermenéutica del paisaje urbano. Memoria y persistencias en la construcción identitaria de Bellas Vistas (Madrid). ACE: Architecture, City and Environment. 2026;20(60). doi:10.5821/ace.20.60.13729

BibTeX
@article{Chaves2026,
  author = {Chaves, Andrea Figueroa and Sánchez, Javier Ruiz and Junyent, Inés Aquilué},
  title = {Una lectura hermenéutica del paisaje urbano. Memoria y persistencias en la construcción identitaria de Bellas Vistas (Madrid)},
  journal = {ACE: Architecture, City and Environment},
  year = {2026},
  volume = {20},
  number = {60},
  doi = {10.5821/ace.20.60.13729}
}
Kostenlos starten →