El diseño del aula académica: evolución y nuevas perspectivas
ACE: Architecture, City and Environment · 2025-10 · 20 (59)
DOI: 10.5821/ace.20.59.12508 ↗Kurz gefasst
Fachartikel in der Zeitschrift ACE: Architecture, City and Environment, 2025-10. Verfasst von Mar Llorens Gámez und 2 weiteren Autor:innen. Die Arbeit wurde bisher 1-mal zitiert (Crossref). Der Volltext ist frei zugänglich (Open Access, CC BY-NC-ND 4.0).
Abstract (Originalsprache)
L'evolució contínua del disseny de l'aula acadèmica respon a la necessitat de donar resposta a les exigències que l'educació i la societat demanden de manera constant. El creixent interès en el disseny de l'aula promet oferir idees i solucions als desafiaments actuals que troben les comunitats universitàries i els seus espais d'ensenyament-aprenentatge. L'objectiu d'aquest treball és analitzar l'evolució i perspectives de disseny de l'aula des de la seva experiència arquitectònica i identificar els reptes i estàndards als quals ha de donar resposta. Per a això s'avalua com l'aula i la pràctica arquitectònica han estat modelats des de diferents enfocaments: (1) des de la seva dimensió pedagògica, el seu ús espacial i influència en l'ensenyament-aprenentatge; (2) des de la dimensió perceptiva i el seu impacte en els processos emocionals i cognitius que analitza la psicologia ambiental i la *neuroarquitectura. El treball descriu com els arquitectes i els seus dissenys d'aules han estat agents de canvi constant que han anat sumant complexitat, fins avui en dia convertir-se en un espai-instrumento d'estudi interdisciplinari. Aquest caràcter holístic comporta una sèrie de limitacions pròpies que dificulten la seva translació a la pràctica arquitectònica. El repte al qual el disseny de l'aula s'enfronta, a més d'albergar pràctiques pedagògiques innovadores i flexibles, és facilitar un adequat impacte psicològic i neurofisiològic en els seus usuaris i, per tant, promoure el seu benestar i excel·lència acadèmica. The design of the academic classroom is in constant evolution and responds to the needs that education and society constantly demand. The growing interest in classroom design promises to offer ideas and solutions to current challenges faced by university communities and their teaching-learning environments. This work aims to analyse the evolution and design perspectives of the classroom from its architectural experience, identifying the challenges and standards it must meet. To this end, it evaluates how the classroom and architectural practice have been shaped by different approaches: (1) from its pedagogical experience, its spatial use and influence on teaching-learning; (2) from the perceptual dimension and its impact on emotional and cognitive processes analysed by environmental psychology and neuroarchitecture. The work describes how architects and their classroom designs have been agents of constant change, progressively adding complexity until becoming today a space-instrument of interdisciplinary study. This holistic nature entails a series of limitations that make it difficult to translate into architectural practice. The challenge that classroom design faces, in addition to providing innovative and flexible pedagogical practices, is to respect the psychological and neurophysiopsychological impact of its users and, therefore, promote their well-being and academic excellence. La evolución continua del diseño del aula académica responde a la necesidad de dar respuesta a las exigencias que la educación y la sociedad demandan de forma constante. El creciente interés en el diseño del aula promete ofrecer ideas y soluciones a los desafíos actuales que encuentran las comunidades universitarias y sus espacios de enseñanza-aprendizaje. El objetivo de este trabajo es analizar la evolución y perspectivas de diseño del aula desde su experiencia arquitectónica e identificar los retos y estándares a los que debe dar respuesta. Para ello se evalúa cómo el aula y la práctica arquitectónica han sido moldeados desde distintos enfoques: (1 desde su dimensión pedagógica, su uso espacial e influencia en la enseñanza-aprendizaje; (2) desde la dimensión perceptual y su impacto en los procesos emocionales y cognitivos que analiza la psicología ambiental y la neuroarquitectura. El trabajo describe cómo los arquitectos y sus diseños de aulas han sido agentes de cambio contante que han ido sumando complejidad, hasta hoy en día convertirse en un espacio-instrumento de estudio interdisciplinar. Este carácter holístico conlleva una serie de limitaciones propias que dificultan su traslación a la práctica arquitectónica. El reto al que el diseño del aula se enfrenta además de albergar prácticas pedagógicas innovadoras y flexibles es facilitar un adecuado impacto psicológico y neurofisiológico en sus usuarios y, por tanto, promover su bienestar y excelencia académica.
Zitieren
APA
Gámez, M. L., Llinares, C., & Sentieri, C. (2025). El diseño del aula académica: evolución y nuevas perspectivas. ACE: Architecture, City and Environment, 20(59). https://doi.org/10.5821/ace.20.59.12508
Vancouver
Gámez ML, Llinares C, Sentieri C. El diseño del aula académica: evolución y nuevas perspectivas. ACE: Architecture, City and Environment. 2025;20(59). doi:10.5821/ace.20.59.12508
BibTeX
@article{Gmez2025,
author = {Gámez, Mar Llorens and Llinares, Carmen and Sentieri, Carla},
title = {El diseño del aula académica: evolución y nuevas perspectivas},
journal = {ACE: Architecture, City and Environment},
year = {2025},
volume = {20},
number = {59},
doi = {10.5821/ace.20.59.12508}
}
EUVIMED