Safety and efficacy of electric cardioversion in the emergency department: analysis of associated factors according to gender
Emergencias · 2024
DOI: 10.55633/s3me/050.2024 ↗Kurz gefasst
Beobachtungsstudie in der Zeitschrift Emergencias, 2024. Verfasst von Natalia Miota Hernández und 9 weiteren Autor:innen. Beteiligte Einrichtung: Área de Urgencias, Hospital Clínic de Barcelona, España. Hauptthemen laut MEDLINE: Electric Countershock, Atrial Fibrillation, Emergency Service, Hospital. Die Arbeit wurde bisher 2-mal zitiert (Crossref).
Abstract (Originalsprache)
Objetivos. Conocer la seguridad y eficacia de la cardioversión eléctrica (CVE) en la fibrilación auricular (FA) en un servicio de urgencias hospitalario (SUH). Método. Estudio observacional y retrospectivo realizado en un SUH. Se revisaron los episodios de FA en pacientes con edad igual o mayor a 18 años a los que se les realizó CVE en el SUH o se les programó de forma diferida. Las variables resultado fueron: reversión a ritmo sinusal (RS), efectos adversos inmediatos (hipotensión, arritmia y broncoaspiración), reconsulta a 90 días por FA y desarrollo de complicaciones (ictus, hemorragia mayor, insuficiencia cardiaca y mortalidad). Se estudiaron los factores asociados a recurrencia y efectos adversos, y se analizaron las diferencias por sexo. Resultados. Se incluyeron 365 episodios de CVE (67 años; 38,6% mujeres); el 75,1% se realizó en el SUH y el 24,9% se derivaron para CVE diferida. El 90,7% revirtieron a RS. La CVE urgente fue más efectiva que la diferida (OR 4,258; IC 95% 2,046-8,859; p < 0,001). No hubo efectos adversos inmediatos graves. El 16,7% de pacientes reconsultaron por FA en los 90 días posteriores. Los factores asociados a reconsulta fueron insuficiencia cardiaca (HR 2,603; IC 95% 1,298-5,222; p = 0,007), apnea del sueño (HR 2,598; IC 95% 1,163-5,803; p = 0,020) y, en mujeres, hipertensión arterial (HR 3,706;IC 95% 1,051-13,068; p = 0,042). Tras la CVE, 11 pacientes presentaron eventos adversos tardíos que incluyeron ictus (n = 2), hemorragia mayor (n = 1), insuficiencia cardiaca (n = 5) y muerte (n = 3). Conclusiones. La CVE es útil, eficaz y segura para la FA en los SUH, aunque las recurrencias son frecuentes. Los factores asociados a recurrencia difieren entre sexos.
Schlagwörter
MeSH-Schlagwörter (MEDLINE)
Stichwörter der Autor:innen
Autor:innen und Institutionen
- Área de Urgencias, Hospital Clínic de Barcelona, España.
- Área de Urgencias, Hospital Clínic de Barcelona, España. Grup de Recerca Urgències, Processos i Patologies, Instituto de Investigaciones Biomédicas August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Unitat de Fibril·lació Auricular, Hospita…
- Área de Urgencias, Hospital Universitari Parc Taulí, Sabadell, Barcelona, España.
Zitieren
APA
Miota Hernández, N., Canadell Marcos, N., Garcia-Martínez, A., Olmo Vargas, C. D., Massó Muratel, M., Miravalles Fernández, E., Sánchez Marcos, C., Sentís Virgili, L., Valencia Molina, J. B., & Coll-Vinent Puig, B. (2024). Safety and efficacy of electric cardioversion in the emergency department: analysis of associated factors according to gender. Emergencias. https://doi.org/10.55633/s3me/050.2024
Vancouver
Miota Hernández N, Canadell Marcos N, Garcia-Martínez A, Olmo Vargas CD, Massó Muratel M, Miravalles Fernández E, et al. Safety and efficacy of electric cardioversion in the emergency department: analysis of associated factors according to gender. Emergencias. 2024. doi:10.55633/s3me/050.2024
BibTeX
@article{MiotaHernndez2024,
author = {Miota Hernández, Natalia and Canadell Marcos, Naila and Garcia-Martínez, Ana and Olmo Vargas, Cristina Del and Massó Muratel, Marta and Miravalles Fernández, Ester and Sánchez Marcos, Carolina and Sentís Virgili, Laia and Valencia Molina, Joan Batista and Coll-Vinent Puig, Blanca},
title = {Safety and efficacy of electric cardioversion in the emergency department: analysis of associated factors according to gender},
journal = {Emergencias},
year = {2024},
doi = {10.55633/s3me/050.2024}
}
EUVIMED