Acompanyament educatiu de persones amb malaltia mental
Revista catalana de pedagogia · 26.07.2004 · (2) · 47-58
DOI: 10.2436/rcp.vi.3813 ↗Kurz gefasst
Fachartikel in der Zeitschrift Revista catalana de pedagogia, erschienen am 26.07.2004. Verfasst von Assumpció Pié Balaguer und 1 weiteren Autor:innen. Die Arbeit wurde bisher 2-mal zitiert (Crossref).
Abstract (Originalsprache)
Assumpció Pié i Xavier ÁlvarezDetrás de cada enfermedad, en efecto, está la presencia de un sujeto humano que estructura su enfermedad y hace de ella un elemento de su biografía.Hay que acercarse al hombre, por lo tanto, de una manera global, que no le mutile en su experiencia concreta, que no elimine u olvide el sector de la subjectividad.En otras palabras, hay que considerarlo y tratarlo como persona.ANGELO BRUSCO 1. LA SALUT MENTAL DES D'UNA PERSPECTIVA PERSONALISTA: DESCONSTRUCCIÓ DE LES CLASSIFICACIONSEn massa ocasions ens oblidem que treballem amb persones i centrem la nostra dialèctica en l'adjectiu que acompanya el subjecte: psicòtic, fòbic, depressiu, amb TOC, etc. Aquesta etiqueta assenyala una marca negativa del subjecte i per tant l'estigmatitza.Seguint a Goffman, «un individuo que podía haber sido fácilmente aceptado en un intercambio social corriente posee un rasgo que puede imponerse por la fuerza a nuestra atención y que nos lleva a alejarnos de él cuando lo encontramos, anulando el llamado que nos hacen sus restantes atributos» (1963, p. 15).Un procés educatiu basat en l'acompanyament requereix una renúncia sobre les teories i idees en relació amb les persones amb malaltia mental.En la mateixa línia, cal obviar estudis sobre perfils psicològics, desconfiar d'idees preconcebudes i evitar generalitzacions.Segons Sausse, aquestes nocions són les trampes que emmalalteixen els subjectes dins les categories preestablertes i no deixen lloc a la individualitat (1996, p. 17).Les etiquetes, atès que ja donen una resposta, priven el subjecte d'aquell espai d'interrogació sobre la seva singularitat.El suposat saber sobre l'altre estanca el subjecte en una previsibilitat d'actes i característiques tipificades prèviament en un sistema diagnòstic.Parafrasejant Jorge Larrosa, la malaltia mental és quelcom que els nostres sabers ja han capturat: «algo que podemos explicar y nombrar, algo sobre lo que podemos intervenir […]» (1997, p. 60).El repte, segons Planella, és deixar de ser i utilitzar les etiquetes que ens posem i posem als altres per descobrir-nos com a persones.Centrar la mirada 47 Revista Catalana de Pedagogia [Societat Catalana de Pedagogia] Vol. 2 (2003), p. 47-58 -Sóc digne que m'estimin.(Importo i tinc valor, perquè existeixo.)-Sóc valuós.(Puc regular-me a mi mateix i regular el que m'envolta amb eficiència.Sé que tinc alguna cosa que puc oferir als altres.)No es tracta de desconèixer ni obviar els problemes, les adversitats, els factors de risc i les deficiències del nen/adolescent, sinó d'invertir energia durant tot el procés d'acompanyament a promoure recursos, interessos, competències i habilitats, i entossudir-se a potenciar-los.Per tant, cal fugir de gastar esforços rastrejant, etiquetant i classificant deficiències.Pel que fa a determinades situacions de crisi o conductes inadequades convé assenyalar que el conflicte, en si mateix, suposa un moviment del subjecte cap a la recerca de noves habilitats i la restitució de l'equilibri perdut.Per tal que es doni l'aprenentatge, s'ha de propiciar una situació de no saber que duu inherent la crisi, el desequilibri, la inestabilitat i la inseguretat, components incòmodes que propicien la incorporació de recursos eficaços.Per tant, una de les funcions de l'educador serà la construcció de situacions crítiques, noves per al jove i, per tant, generadores d'aprenentatge.ACOMPANYAMENT EDUCATIU DE PERSONES AMB MALALTIA MENTAL 53 EXEMPLE El Marc és un noi de quinze anys que es troba en un estat depressiu.Fa un any i mig que presenta absentisme escolar i trencament de les relacions.L'educador rastreja recursos i descobreix el seu interès per la guitarra.Gràcies a les seves habilitats, en Marc se'n surt, ja que l'educador li crea experiències positives quotidianes (fent-lo tocar a les festes de Nadal, aniversaris); se l'imagina estudiant música i així li ho fa saber.En Marc s'enganxa a aquesta capacitat seva, la incorpora, es comencen a notar millores substancials en la seva autoestima i autoimatge i el seu sistema de relacions millora.Acaba estudiant en una escola de música i retornant a l'institut. EXEMPLEEl Pep té al•lucinacions visuals, crida: «em miren, em miren!» de manera molt alterada.L'educador li assenyala que deixi de fer el boig.Li proposa pensar de quina manera pot manifestar aquesta angoixa i buscar altres formes d'expressió menys abruptes que li aportin major benefici.(No es tracta de negar-li al•lucinació ni el sofriment que aquesta suposa, sinó de donar-li elements per tal que pugui expressar aquest patiment d'una altra manera.)«Què et sembla si entrem al despatx amb el teu terapeuta i en parlem?»
Schlagwörter
Zitieren
APA
Balaguer, A. P., & Álvarez, X. (2004). Acompanyament educatiu de persones amb malaltia mental. Revista catalana de pedagogia, 47-58. https://doi.org/10.2436/rcp.vi.3813
Vancouver
Balaguer AP, Álvarez X. Acompanyament educatiu de persones amb malaltia mental. Revista catalana de pedagogia. 2004:47-58. doi:10.2436/rcp.vi.3813
BibTeX
@article{Balaguer2004,
author = {Balaguer, Assumpció Pié and Álvarez, Xavier},
title = {Acompanyament educatiu de persones amb malaltia mental},
journal = {Revista catalana de pedagogia},
year = {2004},
number = {2},
pages = {47--58},
doi = {10.2436/rcp.vi.3813}
}
EUVIMED