Biografies. Una perspectiva de gènere. Dues propostes: Una vida, de Maria-Mercè Marçal i Fragments d’una vida de Maria Antònia Salvà
Ítaca: Revista de Filologia · 31.03.2026 · (17) · 261-276
DOI: 10.14198/itaca.31104 ↗Kurz gefasst
Fachartikel in der Zeitschrift Ítaca: Revista de Filologia, online erschienen am 31.03.2026. Verfasst von Lluïsa Julià Capdevila. Die Arbeit nennt 22 Literaturangaben. Der Volltext ist frei zugänglich (Open Access, CC BY-NC-SA 4.0).
Abstract (Originalsprache)
L’article explora les causes per les quals les escriptores i les dones en general no han estat objecte del gènere biogràfic fins als anys setanta i vuitanta del segle XX coincidint amb l’avançada del feminisme que trenca amb la visió essencialista de les dones i el rol de domesticitat determinat. En la primera part i de forma cronològica es prenen les figures històriques de Joana d’Arc i Maria Antonieta per posar de manifest el model de dones imperant: santes o bruixes, sacrificades per la pàtria; al mateix temps s’hi apunta l’evolució del gènere literari, la «nova biografia» que introdueix les tècniques de la ficció en el relat biogràfic en els anys vint i trenta del segle XX fins als estudis teòrics dels anys vuitanta i posteriors que el converteixen en un gènere híbrid. Després l’estudi se centra a analitzar la situació viscuda en la literatura catalana: l’absència de relats biogràfics dedicats a les escriptores en les col·leccions històriques, tret de les excepcions de Caterina Albert - Víctor Català i, sobretot, de Mercè Rodoreda, així com la transformació progressiva que s’ha produït a partir de la reivindicació literària que les mateixes escriptores han fet de les seves predecessores i, posteriorment, per part de les mateixes editorials interessades a donar a conèixer textos autobiogràfics, sovint no publicats amb anterioritat davant l’interès que desperten entre el públic. La part més extensa i detallada es dedica a exposar com s’han abordat els textos biogràfics dedicats a Maria Antònia Salvà (2023) i Maria-Mercè Marçal (2017) des de la perspectiva de gènere. S’hi comenta les omissions que han presentat les escriptores com a éssers dòcils, anodins i d’acord amb l’heterosexualitat normativa. S’assenyala la importància de la recuperació d’aquestes figures històriques i les diferents dinàmiques que es precisen desenvolupar per garantir un text sòlid que doni resposta de les seves personalitats, els diferents moments històrics viscuts, les relacions que van mantenir, la trajectòria i la recepció de què han estat objecte.
Zitieren
APA
Capdevila, L. J. (2026). Biografies. Una perspectiva de gènere. Dues propostes: Una vida, de Maria-Mercè Marçal i Fragments d’una vida de Maria Antònia Salvà. Ítaca: Revista de Filologia, 261-276. https://doi.org/10.14198/itaca.31104
Vancouver
Capdevila LJ. Biografies. Una perspectiva de gènere. Dues propostes: Una vida, de Maria-Mercè Marçal i Fragments d’una vida de Maria Antònia Salvà. Ítaca: Revista de Filologia. 2026:261-276. doi:10.14198/itaca.31104
BibTeX
@article{Capdevila2026,
author = {Capdevila, Lluïsa Julià},
title = {Biografies. Una perspectiva de gènere. Dues propostes: Una vida, de Maria-Mercè Marçal i Fragments d’una vida de Maria Antònia Salvà},
journal = {Ítaca: Revista de Filologia},
year = {2026},
number = {17},
pages = {261--276},
doi = {10.14198/itaca.31104}
}
EUVIMED